L’avaluació del reconeixement de la suficiència investigadora es proposa com una prova de maduresa global de l’alumne. És, en aquest sentit, com una prova de revàlida.
Així plantejat, no haurien d’existir interferències entre aquesta prova i les avaluacions dels cursos de doctorat, del treball de recerca tutelat o del projecte de tesi doctoral fetes amb anterioritat.
Els membres del tribunal únic del DEA disposaran dels següents documents amb l’antelació suficient:
Acreditació dels cursos de doctorat fets i la seva qualificació
Manuscrit del treball de recerca presentat (no sembla convenient que s’admetin articles publicats en aquesta etapa, encara que el decret del MEC ho contempla).
Qualificació del treball de recerca i, si s’escau, breu informe del tutor sobre el mateix
Resum del projecte de tesi, si s’escau
Resum dels aspectes formatius aconseguits mitjançant els cursos de doctorat que ha de contenir una valoració crítica per part de l’alumne
L’avaluació del reconeixement de la suficiència investigadora ha de tenir una marcada orientació a ajudar l’estudiant a superar les possibles mancances i errors comesos. Cal recordar que la diferència entre el DEA i altres estudis de tercer cicle és que aquí hi ha un clar component d’iniciació a la recerca (de fet hauria de ser, segons el seu nom, demostrativa de la suficiència investigadora). Per tant, el plantejament de la investigació, el saber com encarar problemes i solucionar-los, el conèixer la metodologia de la recerca, etc., són possibles aspectes a considerar durant l’avaluació.
En l’avaluació, a més de la presentació pública del treball d'investigació hi té lloc la seva defensa, així doncs hi hauran preguntes, consideracions i propostes de millora.
Cada programa de doctorat pot adoptar els aspectes a avaluar que consideri més oportuns però fent una especial incidència en la presentació i defensa pública del treball de recerca. Així mateix, cada programa assignarà els percentatges que cregui més oportuns a les diferents parts de l’avaluació.
A títol només d’exemple, es proposa un model d’assignació per a la nota final del DEA:
80% Presentació i defensa del treball de recerca
40% aspectes metodològics (interès del treball, objectius ben definits, metodologia emprada, resultats i discussió, conclusions, bibliografia, ...)
20% defensa del treball (respostes a preguntes, consideracions,...)
20% aspectes formals (presentació escrita i oral, organització, ...)
20% expedient acadèmic dels cursos de doctorat (i altres aspectes que es considerin com la presentació i defensa dels aspectes formatius adquirits durant el període de docència).
Al final, es concedeix una qualificació. En cas de ser no apte, s’emetrà obligatòriament un informe, signat pel president del tribunal i pel cap de departament, on s’indicaran tots aquells aspectes a millorar.
Un aspecte molt important és que faci una difusió amplia de tot el procés (del sentit que té i específicament dels criteris d’avaluació) a tots els possibles interessats: alumnes, tutors de treball d’investigació, professors dels cursos de doctorat i membres del tribunal, entre d’altres.
Els programes de doctorat podran assignar un pressupost per a les despeses associades al membre extern del departament.
Comissió de Doctorat de la URV
Tarragona, març de 2002